I és que el món... és tan petit...que de cop i volta sembla que tots i totes ens coneguem o que alguns estiguem destinats a coneixer-nos com si tinguessim un fer comú, un objectiu secret que si descobrim pot canviar el món o potser simplement un sol segon. Potser com deia l'àngel, som ànimes bessones que hem vingut a complir el mateix objectiu, llavors... la resposta pot estar al nostre costat, i només fa falta que unim les peces. Qui comença el trencaclosques?
5 comentaris:
si!...El camí amaga destins màgics i regala trobades úniques i immortals...
que feliç sóc de ser a prop teu!*
petons de l'Adri i el petit gran Marc
Desde Cajamarca tinc clar que estavem destinades a coneixer-nos i a viure moltes coses juntes. Segueix així neneta. Ets única i excepcional!!
De fet, Iolanda, dubto molt que ningú estigui separat de ningú, ja que és versemblant l'existència d'una xarxa que formem entre tots els humans, encara que no sigui perceptible per a la majoria. Per això allò de: "cada cosa que féu a un d'aquests petitons, me la féu a mi", que és una frase de Jesús de Nazareth però que ens la podem apropiar tranquil·lament sense necessitat de professar cap fe religiosa. Vet aquí el misteri per a mi. Som una xarxa humana i si maltracto a algú, em maltracto a mi mateix i viceversa. I jo diria que, fins i tot, la resta del món (animat i no animat) també estan "en xarxa" amb nosaltres.
Molts petons.
Jesús
MOLTES FELICITATS PRECIOSA!!!!!
Que el camí et segueixi dibuixant rutes de llum, alegria i amor.
Som molt feliços de ser a prop teu. Per molts anys, nineta.
MUA*
Sònia.
Ostres com trobo a faltar les nostres converses!!!!!! i les rialles que ens vam fer!! Mai ho oblidaré!!
petons enormes!!
Gemma
Publica un comentari a l'entrada