Cauen les fulles
i l'hivern emboirat
porta el silenci inert
d'una mort vivent,
on els ocells juguen
entre les branques seques
i el sol mandrós pel fred
il·lumina el camí de cada dia.
Explosió de colors,
barreja del que s'envà,
del que arriba.
I enmig d'un moment màgic,
el record de tot l'amor
a aquells que una estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada